ARRIBADA I ACLIMATACIÓ

Vista del Campus de la HUFS des del meu apartament

Dimecres 30 d’abril

El vol, la veritat ha estat molt tranquil. He dormit força i amb el veí coreà no ens hem pas molestat gens, ans al contrari. La Laura m’esperava a l’aeroport i hem fet un trajecte prou llarg com per xerrar una bona estona —una hora i mitja— fins a la Hankuk University of Foreign Studies. Llavors, els protocols de l’apartament, els companys de facultat, de departament, hem saludat uns quants alumnes, hem dinat un espectacular sushi japonès, hem visitat la facultat, he conegut en Josep M. Coll, professor de Marketing internacionsl a diverses universitats coreanes —és de Castellterçol i tenim coneguts comuns!— i en Jaume Giné, de la Korea Foundation Field Research Fellow i becar per tres mesos del Departament d’Economia Aplicada de l’Autònoma. Amb en Jaume —que és ja el meu nou veí d’apartament, tenim també coneguts comuns, ja que ha treballat Durant molts anys en l’àmbit de la Cooperació internacional.

Tanmateix, ara que escric aquestes ratlles, són aquí les 7 de la tarda, mentre a casa són les dotze del migdia… i no he dormit el que em tocava. De tota manera, encara no planxaré patilla. Hem quedat per sopar amb la jefa de la Laura a ¼ de 9 del vespre, hora poc habitual, però de conveniència hospitalària. Em fare una dutxeta i tot net…

Em un altre moment escriuré quatre notes bàsiques sobre els nostres comportaments culturals antagònics i els seus possibles significats (o no). Entre d’altres, les salutacions, els gestos, els sons… Hi ha suquet per estona! Ara us deixo amb un detall de la vista al campus. Em sap greu no poder-vos afeir els sons de l'Aikido, però això forma part de les coses que em reservo. Salut!

UN DIA DE VOL

Una imatge dels Alps a vista d'ocell

Dimarts 29 d’abril

Tot ha anat amb molt de temps. Sortir d’hora, arribar a l’aeroport d’hora, fer le coses amb temps, sense sorpreses… tal i com m’agrada, tot i que de sorpreses sempre n’hi haurà.

El taxista m’ha explicat una bona aventura. Avui, és el dia de la tornada entre el Manchester i el Barça. M’ha dit que és un mal dia per viatjar per això… i em comenta que n’hi va passar una… Tenia la intenció de veure l’anada. S’havia ben preparat i acabava el servei quan li van trucar de centraleta per fer un viatge a Barcelona. Era a les sis. Va calcular que tindria temps per anar i tornar i podria empalmar amb el partit. Perfecte. Accepta el serve ii va a buscar una senyora gran, una àvia, que anava amb la seva néta. Quan són tots al taxi, el taxista demana on les porta, i l’àvia contesta:
—Apa, que no l’hi han dit? Doncs anem a veure el partit del Barça. I el servei és amb espera…
Brutal. El taxista va buscar un bar amb el pay per view als voltants de l’estadi. Va perdre’s la darrera mitja hora del matx, però va poder veure el partit… encara que sense les comoditats que hagués disfrutat a casa seva.

REGAL INESPERAT
Rodes, murmuris, gestos muts,
s’escorre el temps, tot es confon,
veus de colors trenquen l’embruix.
Tot això que passa és de debò.
Dibuix d’acords entre el garbuix
sonen discrets des d’un racó.
Les fràgils notes del llaüt
canten enmig de l’aeroport.

La funda es tanca,
el music marxa.

A l’aeroport he tingut una agradable espera de vol cap a Frankfurt. Un music estava assajant amb el seu llaüt i l’espera es feia molt agradable escoltant música medieval trobadoresca. Són aquells regals que no t’esperes. Ell anava a Lyon, però la seva música ha rondat per l’atmòsfera de la llançadora…


He fet les trucades pertinents al Roger —per saber com estava i acomiadar-me d’ell, que és per ell que sóc on sóc aquests dies—, en Quico —tenim feina plegats només tornar— i a la Carmina —sempre tindrem feina, ella i jo.



En aquests moments, sóc a la Gate C16 de Frankfurt, esperant l’enllaç cap a Seúl, envoltat d’orientals i alguns specimens catalans com jo, però que, ben segur, ténen un objectiu ben different del que m’ocupa en aquest llarg desplaçament a les antipodes de casa. Jo vaig fent pràctiques amb la meva imatge facial per poder practicar l'anonimat.

BOLOS A COREA DEL SUD

Ja hi som. Després de la setmana de Sant Jordi, plagada de feina, de bolos, de quilómetres, de companys de feina, d’espectacles, de llibres, cultures, poesia, novel·la i roses, me’n vaig al país dels dracs. Deu dies a Corea del Sud realitzant tallers i xerrades sobre dansa tradicional catalana i d’animació. I tot això, a la Universitat Hankuk d’Estudis Estrangers —on imparteixen Filologia Hispànica amb alguna assignatura de català— i en els seus dos campus.

Durants els dies d’estada a Seul, intentaré escriure una mena de relat de sensacions i aventuretes, i hi afegiré algunes imatges il·lustratives. De moment, us deixo amb el cartell que anuncia l’Invited Catalan Artist al campus.